Comentari d'un locutor de ràdio

El comentari del locutor en qüestió va ser: “Les eleccions a Espanya han portat a una situació d'immobilitat dels dos principals partits. El rei, sobre el qual planeja el record del que va fer Alfons XIII no vol precipitar-se ni evidenciar la seva posició”.

Què va passar amb Alfons XIII?

1930- Espanya està sota regim dictatorial de Primo de Rivera, que es veu amenaçada per una forta oposició republicana. Alfons XIII, va prendre la determinació de retirar la confiança al dictador, que va dimitir. En substitució entrà el general Berenguer amb la missió de calmar les masses amb un procés electoral progressiu. El general Berenguer va ser incapaç de dur a terme aquesta funció i va ser reemplaçat per l’almirall Aznar, que va convocar uns comicis a tres nivells: municipals, provincials i legislatius.

1931-El govern va decidir en primer lloc fer unes eleccions municipals. Alfons XIII s’havia compromès excessivament amb la dictadura i les eleccions es van presentar com si fossin un plebiscit a la monarquia.

                              (Alfons XIII)

Què passa amb Felip VI?

2016- El parlament està dividit, no hi ha una majoria clara. Hi ha quatre partits que dominen, el PP, el PSOE, Podemos i Ciutadants, i en un segon pla hi ha els partits minoritaris i els catalanistes. El rei intervé en aquesta situació parlant amb els diferents partits per nombrar a qui a de fer govern, de moment a demanat que ho fes el PP, però segons ells no tenen prou suport i ara s’ha de tornar a parlar.

Crec que el paral·lelisme que descriu el locutor es refereix a que Felip VI ara té una funció decisiva i té que posicionar-se d’un costat o d’un altre. Ell s’ha posicionat en contra del referèndum a Catalunya i no ha fet la funció d’àrbitre que li tocava. En el seu cas, per tant, ja no té una funció neutra.

                                                (Líder del PP i el rei Felip VI en una quedada)

El retorn

Hola de nou! Reprenem el Blog d’història però ara a segon de Batxillerat, una etapa més difícil no creieu? Pels que no ho sapigueu, hem dic Jaume Guasch Balagueró i soc un alumne de l’Institut Ribera del Sió d’Agramunt. La tasca que faré serà escriure sobre els temes que parlem a classe, ja siguin comentaris personals o bé analitzar algun tema d’actualitat relacionat.

Descolonització

El procés de descolonització es va dur a terme perquè les colònies van veure que les metròpolis no eren, ni molt menys, invencibles. Durant els anys de Guerra les colònies van seguir funcionant sense l’ajut de les metròpolis, i es van veure a la mateixa altura que ells. Creien que podrien fer un país ells mateixos, la metròpoli no era necessària perquè ells tiressin el país endavant. Així que van començar processos d’independència de les colònies.

Tanmateix, les metròpolis guardaven grans empreses en aquelles colònies i eren parts importants de l’economia, no podien prescindir d’elles, per tant les metròpolis deixaven que s’independitzessin però sense perdre’n els seus subministraments.

Tot això va desenvocar en una nova classe de dominació, diferent de la d’abans, el neocolonialisme. Aquest consistia en un domini econòmic. Els països desenvolupats (antigues metròpolis) compraven els productes al país subdesenvolupat (antigues colònies) però les empreses que venien el producte eren del país desenvolupat.

Les matèries primeres així doncs passaven al país desenvolupat, aquest les transformava en productes elaborats que eren venuts arreu del món i també pel país subdesenvolupat a un preu molt més car del que ells mateixos avien establert amb les matèries primeres del país subdesenvolupat.

El país subdesenvolupat no tenia tecnologia pròpia, i la del país desenvolupat era massa cara, per tant no disposaven d'ella. Això crea una dependència tecnològica cap al país desenvolupat, el que frenava el desenvolupament social i econòmic.
 La solució més obvia era demanar préstecs, però els diners prestats no sempre s’utilitzaven de manera convenient o en benefici del país.

El resultat de tot això es un cercle de pobresa i dependència cap al país desenvolupat que no s’acaba mai.

Aquesta es la raó per la que molts països de l’Àfrica, Àsia o Sud-Amèrica, actualment, no troben sortida a la situació de pobresa extrema que tenen.

L’activitat que vam fer sobre aquest tema va ser estudiar la descolonització en un dossier i citar els països que es van descolonitzar i les seves metròpolis corresponents i els personatges revolucionaris destacables d’aquets processos.

 

Guerra Freda

Aquest tercer trimestre l'hem dedicat pràcticament tot amb aquesta important etapa de la història que és la Guerra Freda.

El primer i essencial que vam estudiar van ser les dos grans superpotències, la divisió del món en dos parts totalment diferenciables.

La tensió viscuda en aquella època també va ser un fet que vam destacar. Els dos països dominants posseïen el que tothom temia, la bomba atòmica. Conegut el poder d’aquest artefacte explosiu totes les altres potències quedaven en un segon pla i la desconfiança era palpable entre les dos superpotències. Per acabar el tema de les diferències entre les dos superpotències vam fer una taula amb els blocs corresponents a les dos potències: capitalistes (EE.UU.) i comunistes (URSS)

Una vegada capçada la idea general d’aquesta etapa, vam estudiar els conflictes bèl·lics i diplomàtics més importants i finalment vam fer una taula de tots aquets citant, la seva importància pel que fa el desenvolupament d’aquesta sensació general de desconfiança i temor i la data. Personalment el conflicte que més hem va impactar va ser la Guerra del Vietnam, per el tema dels camps de tortura vietnamita.

(Camps Vietnamites de tortura)

Per acabar ens vam centrar amb el final d’aquesta etapa. Amb l’arribada del polític comunista Mikhaïl Gorbatxov al partit comunista (PCUS) i la seva política de desarmament “Perestroika”  van arribar a acords amb els Estats Units i, al 1989 oficialment va acabar la Guerra Freda i amb una sèrie de tractats es va fer una reorganització de la política internacional.

Règims totalitaristes

Els sistemes totalitaristes són una realitat en alguns països en l’actualitat. Vam estudiar amb deteniment totes les característiques d’un règim totalitari i les característiques dels líders d’aquests més emblemàtics, per després fer un seguit d’activitats poden donar una opinió personal i coherent.

Estat Islàmic:

La pregunta d’aquesta activitat era si nosaltres consideràvem Estat Islàmic un sistema totalitari o no, a partir de les característiques prèviament  estudiades vam poder establir paral·lelismes a partir dels quals vam arribar tots a la conclusió que Estat Islàmic sens dubte és un estat totalitari.

La idea de l’existència d’un país amb aquestes condicions ens va posar la por al cós, -Podria tornar-se a produir el que va passar en la Gran Guerra amb Hitler ? Va ser la següent pregunta que se’ns va plantejar. La veritat es que aquesta pregunta es un gran interrogant per a mi encara. La primera reacció a aquesta pregunta es que no, que és impossible, si hi hagués algun cas de violència extrema o preocupant per les altres potències ens ajudaríem i eliminaríem l’amenaça, però els signes de violència ja s’han donat i sembla que les potències no hi puguin o no vulguin fer-hi rés. Es un tema realment preocupant per el que a mi em respecta.

Hannah Arendt:

Hannah Arendt va ser una pensadora que va escriure sobre l’activitat política, els totalitarismes i la modernitat.

Hannah, que va viure l’holocaust en primera persona, creia que un estat totalitari anul·la les persones, que es converteixen en un simple engranatge d’un sistema controlat per una sola persona, ells simplement són coses, peces dins un sistema que els controla.

Molts crítics van interpretar a Hannah com si ella vulgues treure culpa als alemanys que van du a terme l’holocaust.

L’activitat consistia en llegir-nos un text sobre Hannah i donar la nostra opinió sobre qui va tenir la culpa del que va passar en els camps de concentració nazis, on es mataven milers i milers de persones de maneres inimaginables.

La meva conclusió final va ser que el mal existeix i existirà en l’ésser humà, el que va passar durant la Gran Guerra, a part del tema dels camps de concentració, dona molt que pensar sobre la personalitat dels humans com a tal.

Fa poc vam fer una activitat a classe sobre la corrupció. La pregunta plantejava que si tinguéssim l’oportunitat, ho seriem o no ho seriem. Un % molt elevat de la classe va dir que si, perquè la quantitat de diners era molt alta, però després la professora ens va explicar les conseqüències de ser corrupte, la gent que hauria de sofrir les conseqüències de la nostra codicia amb un exemple pràctic. El % es va veure reduït a un o dos alumnes.

Així que potser no va ser perquè el mal existís en aquelles persones, sinó que, simplement no eren conscients del que estaven fent i de les repercussions que allò acabaria tenint.

 Per tant l’educació i la consciencia del que els nostres actes poden comportar són imprescindibles per evitar que els totalitarismes es tornin a estendre.

El crac del 29

 El crac del 29 va ser una crisi econòmica mundial, ja que va néixer a Nova York, i va acabar afectant al món sencer.

ANTECEDENTS:

La Primera Guerra Mundial va situar a Estats Units en una situació privilegiada en vers a la resta de potències mundials, convertint-lo en un gran proveïdor de matèries primeres i productes industrials i alimentaris. Eren temps feliços de alt consum i Estats Units era vista com una societat rica i d’oportunitats . Degut a la riquesa de totes les empreses i del país en general la gent va començar a invertir en accions. L’especulació financera feia guanyar diners ràpidament i les accions estaven realment sobrevalorades.

Els inversos de borsa no són conscients de que les accions ja no valen el que valien abans. La gran demanda dels especuladors fa que el valor de les accions no pari de créixer.

El dijous 24 d’octubre de 1929, cau la borsa de Nova York, això provoca que milers d’inversos s’arruïnin, d’aquets molts avien pagat amb préstecs  dels banc que no podien pagar.

La gent va anar ràpidament a retirar els diners del banc, això va provocar la ruïna als bancs, paralitzant Estats Units econòmicament.

 

L’activitat del crac del 29 que vam fer a classe consistia en informar-nos del que va suposar la crisi del 29, com es va originar i com es va anar expandint. Una vegada informats vam parlar-ne i vam relacionar-ho amb la crisi del 2008. 

LA GRANJA ANIMAL

Aquesta peculiar pel·lícula d’animació a sigut una forma divertida i exitosa per  comprendre la Revolució Russa.

L’activitat consistia en veure la pel·lícula amb atenció i observar els paral·lelismes amb la Revolució Russa (personatges importants, pactes, formes d’actuar i fins i tot pensaments).Aquestes semblances les vam estudiar amb deteniment i en vam trobar moltíssimes.

 A ressaltar hi havia 4 personatges els quals era imprescindible destacar. Al principi de tot el propietari de la granja, el senyor Jones, és un borratxo al que  no li importen gens els animals de la seva granja, no els cuida i els tracta fatal. Els animals troben insostenible la seva situació així que, Mayor el més ancià dels porcs convoca a tots els animals per parla’ls de la força que tenen si s’uneixen i que poden derrocar el règim dictatorial del Sr. Jones, proposa una revolució, i la idea s’accepta. Mayor mor mentre els animals canten el himne de la revolució, llavors els senyor Jones se’n adona de tot i intenta sotmetre de nou als animals, però aquests li fan front tots junts i el fan fora. Una vegada el dictador es fora, Bola de nieve, el  seguidor més proper de Mayor esdevé el líder de la granja. A Napoleón, un altre porc, no li fa cap gracia això ja que ell també té mèrits per ser el líder i a Bola de nieve no l’ha triat ningú. Quan Napoleón té l’ocasió, desterra a Bola de nieve acusant-lo de traïció a la revolució i un cop està fora de la granja es assassinat per agents de Napoleón.

Amb un tancar i obrir de ulls, Napoleón estableix una dictadura, igual o pitjor que la que el senyor Jones va implantar. Per fer-ho Napoleón va anar canviant poc a poc les lleis.

La situació es va tornar a fer insostenible, i el poble va reaccionar amb una nova revolució.

Aquests quatre personatges són:

v  Sr. Jones  à Nicolau II

v  Mayor  à Lenin “el pare de la revolució”

v  Bola de nieve àTrotsky
v  Napoleón à Stalin

NICOLAU II - Últim tsar

Després d'haver observat amb deteniment totes les semblances vam prosseguir contestant diverses preguntes sobre la peli i la Revolució Russa, donant la nostra opinió i buscant informació per internet. Finalment vam llegir uns textos sobre Stalin i la seva implacable dictadura i com ho va fer per aconseguir el poder.