Guerra civil

Per introduir una mica el tema de la guerra civil espanyola, primer cal explicar que va ser un conflicte bèl·lic que es va dur a terme a Espanya i que enfrontava el bàndol del govern de la república amb el suport de les esquerres, contra una part de l’exercit i organitzacions de dretes.

INICI DE LA GUERRA

Després del Bienni Conservador, també conegut  com a Bienni Negre, les eleccions van tornar a ser favorables a les esquerres. Així que es va iniciar el Front popular, la tercera i última etapa de la Segona República, en la que van governar les esquerres però per poc temps.  Cal tenir en compte les tensions que hi havia entre els dos bàndols i les contraposicions ideològiques extremes d’ambdós bandes. Aquestes tensions van arribar al punt màxim amb assassinats que es van dur a terme contra personatges públics dels dos partits. Va ser la oportunitat que esperaven les dretes per fer un cop d’estat i no la van deixat escapar. Els generals distribuïts per espanya van començar les seves ofensives cap als òrgans de govern per fer-se amb el control del país però no comptaven amb la resistència que van mostrar algunes regions en les que el cop d’estat va fracassar. Així el país va quedar dividit i en una situació de guerra.

Hi ha gent que pensa que la Guerra Civil és fruit del fracàs del pronunciament de 1936, jo més aviat diria que va ser el desencadenant final. La Guerra Civil es va dur a terme per una sèrie d’esdeveniments que es van començar a gestar molt abans. A més hi havia dos bàndols molt diferenciats, estaves a favor d’un o d’un altre, i les tensions eren tant altes que només faltaven les armes pel mig perquè comences una guerra. Així que el pronunciament va ser l’espurna que ho va encendre tot, podríem dir.

  (Esquerres, bàndol Republicà)  

(Dretes, bàndol Nacional)

Caricatures sobre l'Estatut Català

En la imatge nº1 podem observar un cartell dels partits de dretes contra l’Estatut català en el que consta que catalunya gaudirà de privilègis envers la resta d’Espanya i que incita al boicot a productes catalans.

1-      Quan a Catalunya es va fer la reforma de l’estatut fa uns cinc anys, els partits de dretes van fer campanyes contra l’estatut que van recollir milions de firmes per tota Espanya. El que deien era que l’estatut afavoria l’estat català i que volien constituir una nació separada d’Espanya. També es va produir el boicot als productes catalans, destacant el cava. Aquesta situació la podríem igualar a la situació passada que planteja la imatge del cartell.

En la imatge nº2 hi ha una escena en la que hi ha una dona que representa les esquerres, Macià, Azaña amb un nen a les mans que representa l’Estatut i una dona al llit que representa la Segona República. El significat és el naixement de l’Estatut i sembla com si aquest hagués nascut mort per la cares de decepció dels personatges i la figura de la dona de la Segona República també sembla molt afectada, casi sense forces.

1-      L’estatut el van portar al Tribunal Constitucional d’Espanya on van revisar l’estatut duran dos anys. Quan va sortir van dir que hi constaven articles anticonstitucionals i el van retallar en certs aspectes, destacant els federalistes, cosa que també podem comparar amb l’estatut de 1932 de la imatge.

Comentari d'un locutor de ràdio

El comentari del locutor en qüestió va ser: “Les eleccions a Espanya han portat a una situació d'immobilitat dels dos principals partits. El rei, sobre el qual planeja el record del que va fer Alfons XIII no vol precipitar-se ni evidenciar la seva posició”.

Què va passar amb Alfons XIII?

1930- Espanya està sota regim dictatorial de Primo de Rivera, que es veu amenaçada per una forta oposició republicana. Alfons XIII, va prendre la determinació de retirar la confiança al dictador, que va dimitir. En substitució entrà el general Berenguer amb la missió de calmar les masses amb un procés electoral progressiu. El general Berenguer va ser incapaç de dur a terme aquesta funció i va ser reemplaçat per l’almirall Aznar, que va convocar uns comicis a tres nivells: municipals, provincials i legislatius.

1931-El govern va decidir en primer lloc fer unes eleccions municipals. Alfons XIII s’havia compromès excessivament amb la dictadura i les eleccions es van presentar com si fossin un plebiscit a la monarquia.

                              (Alfons XIII)

Què passa amb Felip VI?

2016- El parlament està dividit, no hi ha una majoria clara. Hi ha quatre partits que dominen, el PP, el PSOE, Podemos i Ciutadants, i en un segon pla hi ha els partits minoritaris i els catalanistes. El rei intervé en aquesta situació parlant amb els diferents partits per nombrar a qui a de fer govern, de moment a demanat que ho fes el PP, però segons ells no tenen prou suport i ara s’ha de tornar a parlar.

Crec que el paral·lelisme que descriu el locutor es refereix a que Felip VI ara té una funció decisiva i té que posicionar-se d’un costat o d’un altre. Ell s’ha posicionat en contra del referèndum a Catalunya i no ha fet la funció d’àrbitre que li tocava. En el seu cas, per tant, ja no té una funció neutra.

                                                (Líder del PP i el rei Felip VI en una quedada)

El retorn

Hola de nou! Reprenem el Blog d’història però ara a segon de Batxillerat, una etapa més difícil no creieu? Pels que no ho sapigueu, hem dic Jaume Guasch Balagueró i soc un alumne de l’Institut Ribera del Sió d’Agramunt. La tasca que faré serà escriure sobre els temes que parlem a classe, ja siguin comentaris personals o bé analitzar algun tema d’actualitat relacionat.

Descolonització

El procés de descolonització es va dur a terme perquè les colònies van veure que les metròpolis no eren, ni molt menys, invencibles. Durant els anys de Guerra les colònies van seguir funcionant sense l’ajut de les metròpolis, i es van veure a la mateixa altura que ells. Creien que podrien fer un país ells mateixos, la metròpoli no era necessària perquè ells tiressin el país endavant. Així que van començar processos d’independència de les colònies.

Tanmateix, les metròpolis guardaven grans empreses en aquelles colònies i eren parts importants de l’economia, no podien prescindir d’elles, per tant les metròpolis deixaven que s’independitzessin però sense perdre’n els seus subministraments.

Tot això va desenvocar en una nova classe de dominació, diferent de la d’abans, el neocolonialisme. Aquest consistia en un domini econòmic. Els països desenvolupats (antigues metròpolis) compraven els productes al país subdesenvolupat (antigues colònies) però les empreses que venien el producte eren del país desenvolupat.

Les matèries primeres així doncs passaven al país desenvolupat, aquest les transformava en productes elaborats que eren venuts arreu del món i també pel país subdesenvolupat a un preu molt més car del que ells mateixos avien establert amb les matèries primeres del país subdesenvolupat.

El país subdesenvolupat no tenia tecnologia pròpia, i la del país desenvolupat era massa cara, per tant no disposaven d'ella. Això crea una dependència tecnològica cap al país desenvolupat, el que frenava el desenvolupament social i econòmic.
 La solució més obvia era demanar préstecs, però els diners prestats no sempre s’utilitzaven de manera convenient o en benefici del país.

El resultat de tot això es un cercle de pobresa i dependència cap al país desenvolupat que no s’acaba mai.

Aquesta es la raó per la que molts països de l’Àfrica, Àsia o Sud-Amèrica, actualment, no troben sortida a la situació de pobresa extrema que tenen.

L’activitat que vam fer sobre aquest tema va ser estudiar la descolonització en un dossier i citar els països que es van descolonitzar i les seves metròpolis corresponents i els personatges revolucionaris destacables d’aquets processos.

 

Guerra Freda

Aquest tercer trimestre l'hem dedicat pràcticament tot amb aquesta important etapa de la història que és la Guerra Freda.

El primer i essencial que vam estudiar van ser les dos grans superpotències, la divisió del món en dos parts totalment diferenciables.

La tensió viscuda en aquella època també va ser un fet que vam destacar. Els dos països dominants posseïen el que tothom temia, la bomba atòmica. Conegut el poder d’aquest artefacte explosiu totes les altres potències quedaven en un segon pla i la desconfiança era palpable entre les dos superpotències. Per acabar el tema de les diferències entre les dos superpotències vam fer una taula amb els blocs corresponents a les dos potències: capitalistes (EE.UU.) i comunistes (URSS)

Una vegada capçada la idea general d’aquesta etapa, vam estudiar els conflictes bèl·lics i diplomàtics més importants i finalment vam fer una taula de tots aquets citant, la seva importància pel que fa el desenvolupament d’aquesta sensació general de desconfiança i temor i la data. Personalment el conflicte que més hem va impactar va ser la Guerra del Vietnam, per el tema dels camps de tortura vietnamita.

(Camps Vietnamites de tortura)

Per acabar ens vam centrar amb el final d’aquesta etapa. Amb l’arribada del polític comunista Mikhaïl Gorbatxov al partit comunista (PCUS) i la seva política de desarmament “Perestroika”  van arribar a acords amb els Estats Units i, al 1989 oficialment va acabar la Guerra Freda i amb una sèrie de tractats es va fer una reorganització de la política internacional.

Règims totalitaristes

Els sistemes totalitaristes són una realitat en alguns països en l’actualitat. Vam estudiar amb deteniment totes les característiques d’un règim totalitari i les característiques dels líders d’aquests més emblemàtics, per després fer un seguit d’activitats poden donar una opinió personal i coherent.

Estat Islàmic:

La pregunta d’aquesta activitat era si nosaltres consideràvem Estat Islàmic un sistema totalitari o no, a partir de les característiques prèviament  estudiades vam poder establir paral·lelismes a partir dels quals vam arribar tots a la conclusió que Estat Islàmic sens dubte és un estat totalitari.

La idea de l’existència d’un país amb aquestes condicions ens va posar la por al cós, -Podria tornar-se a produir el que va passar en la Gran Guerra amb Hitler ? Va ser la següent pregunta que se’ns va plantejar. La veritat es que aquesta pregunta es un gran interrogant per a mi encara. La primera reacció a aquesta pregunta es que no, que és impossible, si hi hagués algun cas de violència extrema o preocupant per les altres potències ens ajudaríem i eliminaríem l’amenaça, però els signes de violència ja s’han donat i sembla que les potències no hi puguin o no vulguin fer-hi rés. Es un tema realment preocupant per el que a mi em respecta.

Hannah Arendt:

Hannah Arendt va ser una pensadora que va escriure sobre l’activitat política, els totalitarismes i la modernitat.

Hannah, que va viure l’holocaust en primera persona, creia que un estat totalitari anul·la les persones, que es converteixen en un simple engranatge d’un sistema controlat per una sola persona, ells simplement són coses, peces dins un sistema que els controla.

Molts crítics van interpretar a Hannah com si ella vulgues treure culpa als alemanys que van du a terme l’holocaust.

L’activitat consistia en llegir-nos un text sobre Hannah i donar la nostra opinió sobre qui va tenir la culpa del que va passar en els camps de concentració nazis, on es mataven milers i milers de persones de maneres inimaginables.

La meva conclusió final va ser que el mal existeix i existirà en l’ésser humà, el que va passar durant la Gran Guerra, a part del tema dels camps de concentració, dona molt que pensar sobre la personalitat dels humans com a tal.

Fa poc vam fer una activitat a classe sobre la corrupció. La pregunta plantejava que si tinguéssim l’oportunitat, ho seriem o no ho seriem. Un % molt elevat de la classe va dir que si, perquè la quantitat de diners era molt alta, però després la professora ens va explicar les conseqüències de ser corrupte, la gent que hauria de sofrir les conseqüències de la nostra codicia amb un exemple pràctic. El % es va veure reduït a un o dos alumnes.

Així que potser no va ser perquè el mal existís en aquelles persones, sinó que, simplement no eren conscients del que estaven fent i de les repercussions que allò acabaria tenint.

 Per tant l’educació i la consciencia del que els nostres actes poden comportar són imprescindibles per evitar que els totalitarismes es tornin a estendre.