Els sistemes totalitaristes
són una realitat en alguns països en l’actualitat. Vam estudiar amb deteniment
totes les característiques d’un règim totalitari i les característiques dels
líders d’aquests més emblemàtics, per després fer un seguit d’activitats poden
donar una opinió personal i coherent.
Estat Islàmic:
La pregunta d’aquesta
activitat era si nosaltres consideràvem Estat Islàmic un sistema totalitari o
no, a partir de les característiques prèviament estudiades vam poder establir paral·lelismes a
partir dels quals vam arribar tots a la conclusió que Estat Islàmic sens dubte
és un estat totalitari.
La idea de l’existència d’un
país amb aquestes condicions ens va posar la por al cós, -Podria tornar-se a
produir el que va passar en la Gran Guerra amb Hitler ? Va ser la següent
pregunta que se’ns va plantejar. La veritat es que aquesta pregunta es un gran
interrogant per a mi encara. La primera reacció a aquesta pregunta es que no,
que és impossible, si hi hagués algun cas de violència extrema o preocupant per
les altres potències ens ajudaríem i eliminaríem l’amenaça, però els signes de
violència ja s’han donat i sembla que les potències no hi puguin o no vulguin
fer-hi rés. Es un tema realment preocupant per el que a mi em respecta.
Hannah Arendt:
Hannah Arendt va ser una
pensadora que va escriure sobre l’activitat política, els totalitarismes i la
modernitat.
Hannah, que va viure l’holocaust
en primera persona, creia que un estat totalitari anul·la les persones, que es
converteixen en un simple engranatge d’un sistema controlat per una sola persona,
ells simplement són coses, peces dins un sistema que els controla.
Molts crítics van interpretar
a Hannah com si ella vulgues treure culpa als alemanys que van du a terme l’holocaust.
L’activitat consistia en
llegir-nos un text sobre Hannah i donar la nostra opinió sobre qui va tenir la
culpa del que va passar en els camps de concentració nazis, on es mataven milers
i milers de persones de maneres inimaginables.
La meva conclusió final va
ser que el mal existeix i existirà en l’ésser humà, el que va passar durant la
Gran Guerra, a part del tema dels camps de concentració, dona molt que pensar
sobre la personalitat dels humans com a tal.
Fa poc vam fer una activitat
a classe sobre la corrupció. La pregunta plantejava que si tinguéssim l’oportunitat,
ho seriem o no ho seriem. Un % molt elevat de la classe va dir que si, perquè
la quantitat de diners era molt alta, però després la professora ens va
explicar les conseqüències de ser corrupte, la gent que hauria de sofrir les conseqüències
de la nostra codicia amb un exemple pràctic. El % es va veure reduït a un o dos
alumnes.
Així que potser no va ser
perquè el mal existís en aquelles persones, sinó que, simplement no eren conscients
del que estaven fent i de les repercussions que allò acabaria tenint.
Per tant
l’educació i la consciencia del que els nostres actes poden comportar són
imprescindibles per evitar que els totalitarismes es tornin a estendre.
